Boeci va ser el traductor de les obres de Plató i Aristòtil al llatí.
Ell va traduir també la teoria músical grega. A l'obra De musica distingeix entre musica mundana (de les esferes celestials), musica humana (harmonia entre el cos i la ment) i musica instrumentalis (feta pels instruments musicals).
El seu pensament influí en la concepció medieval de l'educació universitària: el quadrivium Format per l'aritmètica, la geometria, la música i l'astronomia, les quatre disciplines científiques a l'Edat Mitjana.

http://en.wikipedia.org/wiki/Musical_mode

Apol·lo amb la lira de closca de tortuga.

De l'ethos

Fa un parell de milers d'anys, un poble que vivia a l'antiga Grècia parlava de com educar els seus joves per tal de que arribessin a ser ciutadans compromesos i actius amb la seva societat.
Tant Plató com Aristòtil (savis ja reconeguts a aquells temps) aconsellaven dues disciplines: l'educació física per educar el cos, la música per educar ment i esperit.

Just especificaren algunes condicions: no totes les músiques són adequades pels joves. S'ha d'anar en compte en quin mode componem les melodies, ja que algunes d'aquestes escales són capaces d'alterar l'esperit de tal manera, que et poden conduir a la bogeria, el caos i la degeneració. El mode dòric i frigi són dels mes adequats, ja que tenen un "ethos" que condueix a la moderació, la serenitat i el control.

Podem pensar que això encara és així avui dia? Creiem que hi ha músiques capaces d'alterar la nostra ment i esperit, i conduir-nos a territori perillós?

Si és així, caldria pensar sobre la música que escoltam. Sobre la música que necessitam per equilibrar la nostra existència... Hem pensat mai a fer una llista?

Aquella música que ens excita...
Aquella música que ens enamora....
Aquella música que ens adorm...
Aquella música que ens fa ballar....
Aquella música que ens ajuda a pensar...
Aquella música que ens irrita...

Aquella música que ens fa un "xxiiiiiiiisttt" per dintre i posa cada cosa al seu lloc....