El rinoceront a l'aula

Aquí teniu el document per poder llegir tranquil.lament EL RINOCERONT A L'AULA

CONCERT ANDREU RIERA 13/08/2010 NOTES INTRODUCTÒRIES AL CONCERT

El meu primer amor pianístic va ser Chopin. Tot perquè, en una visita a Valldemossa, em varen comprar el disc “Chopin a Mallorca” de Joan Moll (posteriorment el meu professor), un disc que va sonar i sonar moltes vegades compartint estrellat amb un altre LP dels grans Mestres russos: Txaikovski, Borodin, Rimski-Korsákov, Mussorsgki. Els preludis, la Balada nº 2, la Polonesa op. 40 nº 2 i la Masurka op. 41 nº 2 en mi m formen part del legat mallorquì de Chopin.
Chopin ocupa un lloc inqüestionable en la història de la música i especialment del piano, però a vegades sembla que aquest paper ha estat influenciat per la fama de “romàntic”. A la meva manera d’entendre, ell ocupa un lloc semblant al del poeta Gustavo Adolfo Bécquer: obres conegudíssimes i molt interpretades, que hom considera patrimoni de senyoretes lànguides i melancòliques (volverán las oscuras golondrinas…Qué es poesia, y tu me lo preguntas…). Tan conegudes que moltes vegades no param esment en un autèntic anàlisis de les seves aportacions: absolutament innovadors en el color, en el ritme, en les harmonies dels llenguatges poètics i musicals, investigadors extremats de les possibilitats expressives, absolutament perfeccionistes a partir d’un material que pareix sorgir de l’atzar. Curiosament, la imatge “popular” que ens ha quedat és la d’uns romàntics que enganxen al sector més edulcorat del públic…
Qué hi va aportar l’illa a la seva creació? D’entrada, la consciencia de que la seva malaltia era molt més seriosa del que s’haguès pogut pensar. L’experiència de trobar-se veritablement malalt lluny del món “civilitzat”, sense mitjans efectius per poder curar-se. El rebuig d’una societat primitiva, tancada, hiperdominada per la superstició…Però també el contacte amb un món on la natura segueix en estat pur, on la llum i el paisatge canviant donen força i sentit a cada dia, la soledat ben entesa que necessitam tots per meditar, crèixer i madurar…Cal analitzar aquests moments de felicitat exultant units a la desesperació més absoluta dins la seva música mallorquina.
De Chopin s’ha questionat també, dins la musicología moderna, les seves inclinacions sexuals. Des dels estudis de la Musicologia de gènere, la Queer Theory (Marcia Citron, Susan McClary…). Però Chopin és un dels compositors que més clar mostren la força masculina aclaparadora, formidable, que vessa en forma d’onada salvatge i expansiva…No donaré indicacions d’on ni com, però cal estar atents… no és difícil trobar la força extraordinàriament masculina que Chopin transmet dins la seva obra..
Compartim amors: J.S. Bach. A Mallorca va dur com a company El clave ben temperat….Pot ser aquesta influència ha fet que la música de Chopin hagi estat descrita com una contrapunt dens no tant melòdic sinó més aviat de textures (pensem en les meravelloses textures explorades als estudis, als Preludis, a qualsevol de les seves obres…). Les seves peces mostren un autèntic treball del contrapunt de textures.
Fa molt temps, vaig pensar: no es pot tocar bé a Chopin abans dels quaranta anys. Per una qüestió d’experiència vital, de maduresa…abans sempre et quedes amb el sucre de la seva expressió, i no amb la força de la seva música. Ara Andreu ja comença a entrar dins aquesta categoria, preparat per oferir aquesta substància que transforma els sentits, alimentant la ment i l’esperit.

PROGRAMA
Poloneses.
Op. 71: Poloneses publicades postumament
Op. 44 Fa sostingut menor: , Polonesa trágica (1841)
Op. 40 do m: composada a Mallorca. S’ha dit que la de La M op. 40 reflecteix la grandesa de Polònica, la de do m: miseria de Polónia.
Op. 61 La b Major. Polonaise-Fantaisie, va necessitar temps per ser coneguda pels pianistes, malgrat que és una peça extraordinària. Complexa i de forma intrincada. (1846)
Op. 53 Polonaise in La b Major, Polonesa heroica. Una de les seves obres més c

Text sobre dones compositores. Llegit al Teatre municipal de Manacor 13-03-2010

Pot ser algú pensi que no calen reconeixements de mèrits a les dones compositores. Pot ser algú digui: "És que encara separau art fet per dones de l'art fet per homes?". Això significa ja un reconeixement immediat: donen per fet suposat que les dones són uns iguals, i que no cal pensar en que s'hagi de reivindicar res.
Nosaltres vivim aquí, però hi ha molts llocs en el món on les dones són silenciades, i les seves volutats sotmeses. Elles no tenen veu, i nosaltres som, aquí i ara, la seva veu.
Dins el món de l'art, i sobretot de la música, s'ha fet especialment palesa aquesta política del silenci, de l'oblit...aquí i ara, som també la veu que reconeix la tasca d'aquestes dones. El fet de recordar-les, de pronunciar el seu nom, fa que el seu treball romangui viu i tingui, aquí i ara, nom i rostre.
Des de la veu antiquíssima de Safo de Lesbos fins a la sabiduria i plenitud de vida de Hildegard Von Bingen, des de la música feta per les trobairitiz i dones trouvères del nord de França a l'interès per la música de dones com Isabel d'Este. Des de l'art poques vegades esmentat de Francesca Caccini, Barbara Strozzi, Isabella Leonarda al de Elisabeth Jacquet de la Guerre. Dones cultes i educades com Maria Theresa Von Paradis i la princesa Amalia von Preussen.
Què heu sabut res més, de Nannerl Mozart, què acompanyà el seu germà Wolfgang Amadeus Mozart a les gires per Europa, i que desaparegué en fer-se dona?
Què me'n deieu, de Clara Schumann, una de les millors pianistes del segle XIX, compositora, que es demanava "Per què som lúnica que compon?", i dedicà més temps a difondre l'obra del seu marit Robert que a la seva pròpia música?
I de Fanny Mendelssohn? Quan el segu germà Fèlix Mendelssohn visità el castell de Windsor, fou felicitat per la reina Victòria d'Anglaterra, ja que el seu lied preferit era el Lied Italien. Félix hagué de reconèixer que l'obra era de la seva germana gran, Fanny, que també firmava F. Mendelssohn com ell.
Alma Mähler començà amb Gustav Mähler com a alumna. Es casaren, i ell li demanà que deixàs la composició. Anys després, en trobar unes obres de la seva esposa, li va espetar: "És una llàstima que ho deixassis, eres realment bona..."
I recordam a Germaine Tailleferre, a Lili i Nadia Boulanger, a l'esplèndid ramell de dones intèrprets del segle XX com Jacqueline Duprè i Alicia de Larrocha. El seu art ha deixat emprempta i escola.
Els musicòlegs denominen cànon al repertori que s'interpreta més habitualment, present a les sales de concert d'arreu del món. Difícilment, molt difícilment, hi veureu noms de dones compositores. És la nostra tasca canviar això, i creure fermement que l'art no coneix polítiques de gènere.
Pel que fa al paper d'intèrpret, totes les dones feim música. Totes cantam els vespres als nostres fills, compartim cançons i jocs a casa i a l'escola, totes recordam amb el més majors cançons de joventut que els acompanyen al final de la vida... i feim així de la música una expressió del nostre amor.

dones compositores

És important reflexionar com transmetem la història de la música. La dona sempre ha fet música, dintre i fora de ca seva. Però el nom de moltes dones compositores queda lluny de ser tan reconegut com el d'homes compositors.
Aquí hi ha una presentació que ens recorda el nom d'algunes de les creadores més importants de tots els temps.

Safo bo

View more presentations from duranbordoy.

Antoni Pizà: visita al Mossèn Alcover sobre crítica musical

Antoni Pizà visita el Mossèn Alcover dia 25 de març, per parlar de Crítica musical. Antoni resideix a Nova York i col.labora com a crític amb el Diari de Mallorca.
Podeu saber més del seu perfil professional.