El meu primer amor pianístic va ser Chopin. Tot perquè, en una visita a Valldemossa, em varen comprar el disc “Chopin a Mallorca” de Joan Moll (posteriorment el meu professor), un disc que va sonar i sonar moltes vegades compartint estrellat amb un altre LP dels grans Mestres russos: Txaikovski, Borodin, Rimski-Korsákov, Mussorsgki. Els preludis, la Balada nº 2, la Polonesa op. 40 nº 2 i la Masurka op. 41 nº 2 en mi m formen part del legat mallorquì de Chopin.
Chopin ocupa un lloc inqüestionable en la història de la música i especialment del piano, però a vegades sembla que aquest paper ha estat influenciat per la fama de “romàntic”. A la meva manera d’entendre, ell ocupa un lloc semblant al del poeta Gustavo Adolfo Bécquer: obres conegudíssimes i molt interpretades, que hom considera patrimoni de senyoretes lànguides i melancòliques (volverán las oscuras golondrinas…Qué es poesia, y tu me lo preguntas…). Tan conegudes que moltes vegades no param esment en un autèntic anàlisis de les seves aportacions: absolutament innovadors en el color, en el ritme, en les harmonies dels llenguatges poètics i musicals, investigadors extremats de les possibilitats expressives, absolutament perfeccionistes a partir d’un material que pareix sorgir de l’atzar. Curiosament, la imatge “popular” que ens ha quedat és la d’uns romàntics que enganxen al sector més edulcorat del públic…
Qué hi va aportar l’illa a la seva creació? D’entrada, la consciencia de que la seva malaltia era molt més seriosa del que s’haguès pogut pensar. L’experiència de trobar-se veritablement malalt lluny del món “civilitzat”, sense mitjans efectius per poder curar-se. El rebuig d’una societat primitiva, tancada, hiperdominada per la superstició…Però també el contacte amb un món on la natura segueix en estat pur, on la llum i el paisatge canviant donen força i sentit a cada dia, la soledat ben entesa que necessitam tots per meditar, crèixer i madurar…Cal analitzar aquests moments de felicitat exultant units a la desesperació més absoluta dins la seva música mallorquina.
De Chopin s’ha questionat també, dins la musicología moderna, les seves inclinacions sexuals. Des dels estudis de la Musicologia de gènere, la Queer Theory (Marcia Citron, Susan McClary…). Però Chopin és un dels compositors que més clar mostren la força masculina aclaparadora, formidable, que vessa en forma d’onada salvatge i expansiva…No donaré indicacions d’on ni com, però cal estar atents… no és difícil trobar la força extraordinàriament masculina que Chopin transmet dins la seva obra..
Compartim amors: J.S. Bach. A Mallorca va dur com a company El clave ben temperat….Pot ser aquesta influència ha fet que la música de Chopin hagi estat descrita com una contrapunt dens no tant melòdic sinó més aviat de textures (pensem en les meravelloses textures explorades als estudis, als Preludis, a qualsevol de les seves obres…). Les seves peces mostren un autèntic treball del contrapunt de textures.
Fa molt temps, vaig pensar: no es pot tocar bé a Chopin abans dels quaranta anys. Per una qüestió d’experiència vital, de maduresa…abans sempre et quedes amb el sucre de la seva expressió, i no amb la força de la seva música. Ara Andreu ja comença a entrar dins aquesta categoria, preparat per oferir aquesta substància que transforma els sentits, alimentant la ment i l’esperit.
PROGRAMA
Poloneses.
Op. 71: Poloneses publicades postumament
Op. 44 Fa sostingut menor: , Polonesa trágica (1841)
Op. 40 do m: composada a Mallorca. S’ha dit que la de La M op. 40 reflecteix la grandesa de Polònica, la de do m: miseria de Polónia.
Op. 61 La b Major. Polonaise-Fantaisie, va necessitar temps per ser coneguda pels pianistes, malgrat que és una peça extraordinària. Complexa i de forma intrincada. (1846)
Op. 53 Polonaise in La b Major, Polonesa heroica. Una de les seves obres més c
lunes, 16 de agosto de 2010
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
